Adopter Estel (adopció conjunta amb en pardal)
Krydsede raser · Kvinde · Kæmpe · 5 måneder
Denne lille skat er Estel, den fjerde søster, vi reddede sammen med hendes 3 søskende Fiona, Gaudí og Jujol, og deres mor, der boede skjult blandt kasser og paller hos et firma. Hendes søskende er alle adopteret og nyder et hjem. Nu er det hendes tur 💝. Hun er en genert killing, en af dem, der kigger på verden med store øjne fra bunden af kradsemøblets hule. Den mindste lyd fik hende til at trække sig tilbage. Selvom hun var ivrig efter at modtage kæledyr og lege, vandt generthed spillet. De kendte ikke hinanden, de kom fra forskellige steder, men forbindelsen var øjeblikkelig. Pardal, med sin karakter (og uendelige nysgerrighed), besluttede, at den skjulte killing skulle være hans bedste ven. Langsomt, med uendelig tålmodighed, nærmede Pardal sig hendes skjulested. Først blev de snuset til på afstand, derefter delte de halvt sovende på en meters afstand, indtil en dag... miraklet skete. Killingen forstod, at ved siden af Pardal var verden ikke så skræmmende. 🥰 Fosterhjemmet så, hvordan hun blomstrede takket være ham: hun begyndte at gå ud, bede om kærtegn og vise sin sjoveste side (den, der bringer bolden som en hund for at holde spillet i gang!). Nu, hvor den ene går, går den anden. De bliver snavsede, leger gemmeleg, sover krøllede sammen og passer på hinanden. De er blevet uadskillelige 💞.
Læs original (ca)
Aquesta preciositat és l'Estel, la quarta germaneta que vam rescatar amb els seus 3 germans Fiona, Gaudí i Jujol i la seva mare que malvivien amagats entre caixes i palès d'una empresa. Els seus germans ja estan tots adoptats gaudint d'una llar. Ara li toca a ella 💝. És una gateta espantadissa, d'aquelles que miren el món amb els ulls molt oberts des del fons de la cova del rascador. El més petit soroll la feia recular. Tot i que tenia moltes ganes de rebre moixaines i jugar, la timidesa guanyava la partida. No es coneixien de res, venien de llocs diferents, però la connexió va ser instantània. En Pardal, amb el seu caràcter (i una curiositat infinita), va decidir que aquella gateta amagada seria la seva millor amiga. A poc a poc, amb una paciència inesgotable en Pardal es va anar acostant al seu amagatall. Primer van ser ensumades de lluny, després migdiades compartides a un metre de distància, fins que un dia... va passar el miracle. La gateta va entendre que, al costat d'en Pardal, el món no feia tanta por. 🥰 La casa d'acollida va veure com, gràcies a ell, ella floria: va començar a sortir, a demanar carícies i a ensenyar la seva faceta més divertida (la de portar la pilota com un gosset per continuar jugant!). Ara, allà on va l'un, va l'altre. S'empolainen, juguen a fet i amagar, dormen fets una bola i es cuiden mútuament.S'han tornat inseparables 💞.
Listet sidste uge
